Senyera blanca

De vegades perd el sentit les postres vides

I de sobte som igual que dues feres ferides

He trobat el camí per demanarte

Jo pararia aquesta guerra amb una canço de pau



Encara que creguis que no penso el que t’explico

I per un segon pugui semblar que t’odiu

Al final no mes dels teus ulls jo me’n fio

I pararía aquesta guerra amb una canço d’amor



Se d’una raó que sempre triunfa sobre totes les de mes

I ademés medies als dos amb la mateixa bara

No fa falta que to expliqui ara sabem on ens pot fer mal

Peró per si no hu saps encara tu dic una vegada mes



Que jo t’estimo igual

Que jo t’estimo igual

Que jo t’estimo, t’estimo…



De vegades perdem l’estil i les manres

I sense adonarnos caminem sobre fogueres

Com un flasha trobem el temps per detenir-nos

I una gota de silençi es un mar pel nostre cor



El final es un final sense surtida

I la sensació de haver perdut tota una vida

Una meitat queda el passat per

oblidarme’ntreballarem per a que la

resta ens porti un mon de pau



I per demostrar que no menteixo i puguis veure que la veritat

Vinc aquí per oferirte una senyera blanca

no fa falta que to expliqui ara sabem on ens pot fer mal

peró si no ho saps encara to dic una vegada mes



que jo t’estimo igual

que jo t’estimo igual

que jo t’estimo, t’estimo, t’estimo igual

si,que jo t’estimo igual

que jo t’estimo

t’estimo